Montreal, la ciutat que mira Europa

El primer cap de setmana de Setembre vam aprofitar que hi havia un longweekend per visitar Montreal. El dilluns era festa a tot Canadà i Estats Units per celebrar el Labor Day (Dia del Treballador). 

El nostre cap de setmana llarg va començar a l'estació de trens, vam aprofitar que la ciutat no està molt lluny (com Barcelona-Madrid aproximadament) per anar amb tren i així veure una mica de paisatge. Ja només marxant de Toronto vam quedar impressionats per la grandiositat del llac Ontario; després de molta estona amb tren el vam perdre de vista. Mireu el vídeo de sota:

En tota la ciutat es respira un ambient molt europeu i bohemi. Vam trobar moltes expressions d'art al carrer; aquest petit vídeo n'ès un exemple, com també el piano que ens vam trobar passejant on qualsevol persona el pot tocar.

Quan hi érem vam enganxar el festival de cinema, mirant la cartellera de cultura et dones compte que és una ciutat molt rica culturalment i que hi han actes per tots els gustos i de manera continuada.

A nivell gasrtonòmic vam provar dos plats típics de la ciutat, tant en un lloc com en l'altre vam haver de fer cua al carrer per poder menjar:

• Les patates "Poutin", que també les podem trobar a Toronto tot i que són originals de Montreal. Unes patates fregides amb una salsa especial on hi pots afegir carn, formatge, el que vulguis. No apte pel colesterol!

• L'entrepà de carn fumada. Ens el vam menjar en la xarcuteria hebrea Schwart's el lloc típic que, fins i tot, tenen el seu musical! 

Ens va sorprendre que és una ciutat totalment de parla francesa. La gent t'entenia perfectament en anglès però d'entrada gairebé sempre et parlaven en francès. 

En resum, Montreal ens va encantar, hi tornarem segur! 

Chicago, l'origen dels gratacels

Ja fa gairebé un mes que vam anar uns dies a Chicago a visitar uns amics. Tots aquests dies vam estar a casa d'ells. En David i la Nieves, que ens van acollir amb els braços oberts, fa més de 7 anys que hi viuen i ens van poder explicar moltes coses sobre la vida a Chicago. No cal dir que amb aquests amfitrions vam poder aprofitar al màxim la nostra estada a la ciutat.

Per al Carles era la seva tercera vegada que hi anava, per a mi la primera. Chicago enamora a l'instant, tant si és la teva primera vegada com si no. És aquí on es van construïr els primers rascacels, i impressiona només de pensar que va ser als anys 20. Pels amants dels rascacels i la arquitectura la ciutat és de visita obligada; cada rascacel és unic i té la seva particular història. Nosaltres vam fer una ruta arquitectònica de 75' amb vaixell i vam al·lucinar de totes les històries i peculiaritats de cada edifici, no n'hi ha cap d'igual!Per ejemple, un dels gratacels més alts dels anys 20 està inspirat amb la Giralda de Sevilla, el Wrigley Building. L'edifici de la Òpera va ser construït com a regal d'un marit enfadat amb l'Òpera de Nova York per la negativa que hi cantés la seva dona; i que a més a més, l'edifici està d'esquenes a la ciutat NYC. La Tribune Tower, el gratacel gòtic per excel·lència, recull a la seva façana quantitat de fragments arquitectònics del món, com per exemple: un tros de muralla Xina, del Tah Mahal de la Índia, del Partenó de Grècia, d'una de les piràmides d'Egipte, de la Notre Dame de París, etc. Tots els arquitectes de prestigi tenen el seu rascacel a Chicago i per tal que destaqui s'ha anat creant una dura competició.  

Molt recomanable pujar al bar que hi ha a la planta 96 de la torre John Hancock, un dels gratacels mes emblemàtics del Skyline de Chicago, això si, no espereu pagar un preu popular per la cervesa, ni tampoc el millor servei del món.  

I a part de l'espectacle arquitectònic, tenim el Millenium Park. El parc més famós de la ciutat on es concentren els actes públics durant l'estiu, on es pot disfrutar d'obres de taetre , o refrescar-te a la Crown Fountain o contemplar el deformat reflexe de la ciutat al Cloud Gate o com li diuen alguns, the Bean (la mongeta). 

A tot això encara se li ha de sumar que és la ciutat de la màfia d'Alcapone (vam anar a escoltar jazz al Green Mill, el bar que freqüentava!),  l'immens llac Michigan que sembla un mar, la constant presència d'art pel carrer, els característics metros per damunt de la ciutat... en resum, una ciutat amb molta personalitat. 

Aquí teniu unes fotografies del viatge! Esperem que us agradin :-)

Si no veieu les fotografies obriu aquest link