Tot just avui fa dos anys vam saber que veniem a Toronto. La notícia va capgirar el nostre Nadal, i també els mesos que el van seguir. La il·lusió, el nous reptes i sobretot la intensitat d'aquells mesos no els podrem oblidar mai.
Paperassa vària, buscar pis, casar-nos, comiats, els inevitables pensaments de "la última vegada que...",etc. Ens van fer disfrutar conscientment de cada instant amb la nostra família i amics transformant-los, tots i cadascun d'ells, amb moments d'encara més qualitat.
Christmas Market Toronto
Nosaltres, il·lusos, ens pensavem que una vegada a Toronto aquesta intensitat disminuiria però, l'aventura només feia que començar. I després, amb la primera visita a casa, t'adones que aquesta intensitat et persegueix i s'encomana màgicament amb les persones que estimes i t'estimen. I és per això, que avui us volem donar especialment les gràcies per ser-hi sempre, lluny i aprop.
Us desitgem molt Bones Festes i un 2016 intensament feliç! Carles i Anna
(Estarem per terres catalanes fins l'11 de Gener, ens veiem?!)
Fa unes setmanes vam viure una de les festes més importants de Nord-Amèrica, Halloween!
Dies abans de Halloween, vam rebre una notificació a casa de les indicaciones per rebre els nens que vinguéssin a buscar caramels. No podien entrar a dins de casa i tot el que es dóna ha d'estar precintat. Decorant minimament la porta, els nens ja saben que poden trucar.Tot i així, enlloc d'esperar els petits del nostre bloc, vam decidir anar a passejar al barri del costat de casa, on ja haviem vist alguna decoració i estavem segurs que hi hauria molt d'ambient donat que es tracta d'una zona exclusiva de la ciutat. I així va ser, vam veure com els nens i adolescents feien el "Treat or trick", l'ambient festiu que es respirava com també cases decorades (amb efectes de so i llum algunes d'elles). En la majoria de cases, els propietaris també anaven disfressats per a rebre els nens. L'endemà per la tarda vam anar Trinity Bellwoods Park, el nostre antic barri, per disfrutar de la Pumpkin Parade. En la Pumpink Parade, la gent del barri porta les seves carbasses i fan com una exposició abans de llençar-les. Hi havien carbasses per a tots els gustos!
Podeu veure un resum de tot això en el següent vídeo, esperem que us agradi!
A principis de setembre vam fer les nostres vacances de la manera més canadenca possible... fent una ruta amb canoa!
Vam decidir anar al Killarney Provincial Park, al nord de Toronto. Com ja hem comentat moltes vegades aquí tot està lluny (Canadà és el 2on país més gran del món), el viatge amb cotxe va ser d'unes 6 hores que no està gens malament.
Organitzar un viatge amb canoa requereix preparació en varis sentits.
Primer de tot saber la ruta i reservar lloc per dormir. Com als Estats Units, per anar a qualsevol parc de Canadà, has de pagar per a poder-hi accedir (per cada dia que hi ets, per persona i cotxe). Una vegada arribes al parc deixes el cotxe en el parquing, i has d'informar del color de la tenda i de les zones on has reservat per dormir; d'aquesta manera, ells saben en tot moment on ets. Cada matí hi ha un helicòpter controlant el parc.
Donat que són parcs inmensos i amb molts animals (ossos, llops, castors, esquirols, mussols, "mooses", etc.) l'entrada està molt controlada i has de seguir les normes del parc, com evidentment no deixar brossa (tampoc orgànica donat que alteres les cadenes alimentàries dels animals) o rentar amb sabó orgànic i a uns metres de l'aigua fent un forat per a que les bacteries el degradin. Un altre aspecte important és posar el menjar en un barril hermètic per a que els animals no el poguin agafar (i no menjar aprop de la tenda!), com també deixar la brossa lligada a dalt d'un arbre per la nit.
A nivell de logística has de tenir bosses impermeables on poder posar tot el que t'emportes, pensar bé el menjar i el pes (ja que ho hem de carregar tots els dies). El pes és important donat que no tots els llacs estan connectats i és fàcil que hagis de fer el que s'anomena un "portage", és a dir, caminar amb la canoa i totes les bosses fins al següent llac. Nosaltres vam escollir una ruta fàcil en aquest sentit.
També has de prendre precaucions pels animals que viuen al parc. El parc Killarney és conegut també com "Bear country" (la terra dels óssos), però molts gent n'ha vist. Com també en altres zones de nord-Amèrica, venen unes campanes per a que et sentin de lluny (l'altre opció és fer soroll ) per a que marxin. Si us fixeu en el vídeo es veu una presa de castor que ens obliga a baixar de la canoa donat que ens talla el camí per una zona pantanosa. Una nit, mentres cuinavem, ens van aparèixer ratolins i gripaus! Un matí, quan ens vam llevar, teniem la tenda rodejada de pinyes, no erem ben rebuts pels esquirols! També vam sentir llops i mussols per la nit... com podeu veure no vam estar sols!
El paisatge, com podreu veure en el vídeo, és idílic i el cel és impressionant, sobretot a la nit on vam poder veure sense problema la Via Làctea.
Durant la ruta ens anàvem trobant altres canoes amb gent de totes les edats (i també gossos!), en la foto de l'esquerra era un pare i fill pescant.
Per a nosaltres, que som de secà, no ens deixa d'impressionar veure la quantitat d'aigua dolça que tenen en aquest país.
I finalment, aquí teniu un vídeo-resum del nostre viatge, esperem que us agradi!
L'estiu és una molt bona època per disfrutar de Toronto, amb l'arribada del bon temps la ciutat es transforma i l'oferta cultural es dispara com mai. Tothom es torna boig per fer activitats a l'aire lliure i les barbacoes són molt abundants. A més, aquest estiu ha sigut molt esperat per a tota Amèrica donat que s'han celebrat els Pan Am Games, els seus Joc Olímpics. Havia una gran expectació i la ciutat ha ofert durant la seva durada una gran varietat de concerts i espectacles a diferents punts de la ciutat sense oblidar tota l'oferta esportiva en referència als Jocs. Vam tenir el privilegi de poder visitar la Vila dels esportistes gràcies a l'Anna, una amiga periodista que hi treballava, i ens va aconseguir credencials.
Nosaltres hem estat treballant però això no ens ha impedit de disfrutar de la ciutat. Després de passar un hivern canadenc a tots ens canvia l'humor i vols aprofitar al màxim el bon temps.
En el següent vídeo us fem un petit part del que hem fet al nostre temps lliure a Toronto, com veieu aquí també arriba el bon temps!
A principis d'Agost vam aprofitar un longweekend, que com ja sabeu van ben buscats, per fer una escapada a Montreal, ciutat que ens agrada molt i on ens sentim més aprop de casa. En aquest viatge vam aprofitar per visitar llocs que teniem pendents com l'impressionant Jardí Botànic, St Joseph Oratory (que recorda molt al Sacre Coeur de París) i el Museu de Belles Arts (on vam poder gaudir d'una exposició de Rodin amb més de 300 escultures).
Aquest altre vídeo resumeix la nostra escapada a Montreal.
Aquí trobareu la informació del que vam visitar amb anterioritat a Montreal.
No us perdeu el nostre següent post on parlarem de com ens hem acomiadat de l'estiu!
A final de Maig vam aprofitar un cap de setmana llarg que hi havia a Toronto per fer una escapada a Washington i així visitar a la Cristina i al Claudio, excompanys de feina del Carles.
Ells es van encarregar de fer-nos de guia per la ciutat; i també de posar-nos al dia, després de gairebé 2 anys de la última vegada que ens haviem vist.
La visita a la ciutat es va basar en visitar els monuments històrics:
La biblioteca del Parlament
El Capitol
La Casa Blanca
El monument a Abraham Lincoln i on Martin Luther King va fer el seu discurs a favor dels drets civils l'any 1963.
El cementiri d'Arlington on està enterrada tota la família Kennedy i els soldats morts des de la Guerra Civil.
Tot i que la zona dels monuments és molt àmplia, Washington és un Estat molt petit. Tots els dies vam estar entre 3 Estats, Washington DC, Maryland i Virginia. Degut a la poca extensió de Washington es pot dir que es tracta d'un Estat on només hi viuen funcionaris, la majoria part de la població, tot i treballar a Washingon, viuen a un altre Estat donat que és molt més econòmic.
En el següent vídeo teniu un resum de la visita històrica que vam fer la ciutat.
A banda de tots els monuments històrics de la ciutat que indiscutiblement s'han de visitar, destaquem els grans Museus Nacionals que són directament administrats pel govern federal a través de la Institució Smithsonian. Hi ha una gran varietat de museus, realment hi ha per tots els gustos: de Història, Vida Natural, Art, etc. Donat com el nostre temps era limitat ens vam centrar en el que recomana tothom, el Museu Nacional de l'Aire i Espacial, i realment no va defraudar. Visitant el museu teniem una sensació extranya, per un costat impressiona molt poder veure les Naus Espacials i ser conscient de tots els avenços de la Humanitat. Però, com tots sabem no tots els avenços de la Humanitat s'han utilitzat en un sentit constructiu, hi havia molts avions referents a les Guerres Mundials i a la Guerra Freda; veure l'avió que va llençar les 2 bombes atòmiques no et deix indiferent.
En aquest museu podem trobar des del primer avió del germans Wright, avions de combat de la segona guerra mundial, avions espies, i fins i tot un Concord. Però l'estrella de la corona sense dubte és tot allò relacionat amb la carrera espacial i l'arribada a la Lluna: càpsules, mòduls lunars, tratges espacials, pedres lunars, objectes únics, i que realment no es poden contemplar en cap altre lloc del món.
En el següent vídeo us ensenyem una part del que vam poder veure en el Museu, esperem que us agradi!
Després d'un hivern intens la Primavera per fi ha arribat a Toronto!
A principis de Maig ja vam començar a gaudir de temperatures dignes de Primavera. Tot i així, hi han hagut dies de tot i hi continaran sent.
Un dels events més esperats de la Primavera són els "Cherry Blossoms", els cirerers japonesos (anomenats "Sakura") florits que hi han a diferents punts de la ciutat.
Al Campus Sant George de la Universitat de Toronto, vam poder-ne veure en el seu millor moment, al cap de tres dies ja no hi havia res. Aquí en teniu unes fotos:
Un dels indrets de Toronto on hi han més "Sakuras" és a High Park, un dels parcs més grans de Toronto.
Hi havia una gran expectació per veure els cirerers florits i vam decidir anar a High Park. Sabiem que hi trobariem molta gent perquè a més de tots els curiosos com nosaltres, és tradició al Japó fer un picnic sota els arbres florits perquè dona bona sort a la família.
Tot i la gentada que hi havia, i que el dia no ens va acompanyar gaire, vam quedar impressionats amb la bellesa d'aquests arbres.
A continuació teniu un petit vídeo de la nostra visita al High Park, com podreu observar semblaven les rambles!
No us perdeu la nostra pròxima sobre Washington! Fins aviat!
Per Semana Santa vam aprofitar per visitar la capital de Canadà, Ottawa. La ciutat no estava en el seu millor moment donat que a l'Abril la neu s'està desfent i les ciutats estan brutes i grises, pero ens va servir per fer-nos una idea del potencial de la ciutat. Banyada pel riu Ottawa aquesta curiosa ciutat té un peu a la província d'Ontario i un altre a la del Quebec. Aquesta dualitat marca l'ànima de la ciutat tant o més del fet de la seva capitalitat. Per altra banda creiem que en poques altres lloc del Canadà trobarem una barreja del francès i l'anglès tan intensa com aquí.
El cor de la ciutat està composat pel Parlament i la resta d´edificis federals que s´hi troben al seu voltant. Canadà, sorprenenment és una Monarquia Parlamentària, sent el cap d'estat la Reina d'Anglaterra, i realment tant la seva bandera com les províncies que el composen són molt recents. De manera que era inevitable que l'edifici del Parlament recordi moltíssim al Palau de Westminster de Londres. El Parlament es trobava compartit entre Montreal i Toronto, canviant la seu cada 4 anys, i no va ser fins al 1857 que es va establir a Ottawa.
L'edifici es pot visitar gratuïtament; de fet, fan una visita guida per tot l'edifici, podent accedir a les cambres parlamentàries i la torre, totes reconstruïdes després d'un debastador incendi al 1916. La reconstrucció es va allargar durant el període de les guerres mundials, de forma que es troben moltes mencions a aquests fets. Entre les diferents anècdotes que ens van explicar, ens agradaria destacar el fet que la bandera que ondeja en la torre principal es canvia cada dia per una nova. La bandera antiga és regalada a un Canadenc, aixo sí, la llista d'espera per aconseguir una d'aquestes banderes és de 52 anys. Durant l'estiu es fa el canvi de la Guàrdia, i el Parlament és il·luminat cada nit amb un espectacle de projeccions.
Al costat del Parlament es troba el Canal Rideau, aquest canal patrimoni de la humanitat conecta el riu Ottawa amb el llac Ontario, i durant l'hivern es converteix en la pista de gel més gran del món. Finalment, vam aprofitar per visitar el famós Mercat de Byward. Aquest mercat, nascut directament de la construcció del Canal, concentra al seu voltant una part molt gran de l’oci de la ciutat i restauració. Impagable el benefici comercial que li treuen de la visita d'Obama. Aquí teniu un vídeo resum, esperem que us agradi:
En definitiva és una ciutat curiosa, en comparació amb Toronto és molt més petita, però amb gran personalitat i que no es deixa encasillar per la presència dels edificis administratius, museus i una gran densitat de monuments conmemoratius, molts d'ells centrats en les grans guerres.
Un Extra Bonus, campanades del Parlament el dia de Star Wars:
L'1 d'Abril va fer un any que vam arribar a Toronto. Tot i que vam arribar junts, el Carles porta un any vivint a la ciutat i jo 4 mesos menys. Sens dubte, un any molt intens que compta per molts. Aprenent, valorant, coneixent i descobrint cada instant amb la intensitat de viure a l'estranger.
Nosaltres som immigrants de primera, vam decidir viure a l'estranger perquè els dos tinguéssim una oportunitat professional de treballar del que hem estudiat: Ciència i Educació. Com diu el Carles ens van "convidar" a marxar, no "obligar". Nosaltres vam decidir no renunciar a la nostra vida professional i emprendre el nostre particular "Somni Americà", i de moment hem aconseguit el que a Barcelona era impensable, treballar els dos del que hem estudiat. Tot i ser decisió nostra, no és fàcil, també hem fet renúncies molt importants, com tenir aprop a la família i els amics. Tot i així, hem de dir que des del minut 0 hem tingut el suport incondicional de cadascún d'ells i això dóna sentit a la nostra decisió.
La samarreta que ens van regalar els Pedagogs&Co
Aquest any ens ha servit per començar a conèixer Canadà i la seva cultura, la gran desconeguda de Nord-Amèrica. Donat que no volem generalitzar, tinguem present que Canadà és el segon país més gran del món, ens centrarem en Toronto, i us avancem que ens ha sorprès gratament.
Abans de res tinguem present que Toronto, amb gairebé 3 milions d'habitants, és la capital financera de Canadà. La ciutat ha crescut molt en els últims anys i, igual que nosaltres, ha vingut molta gent a buscar-se la vida.
Part de Toronto des de Toronto Island
Toronto no és una ciutat especialment bonica. El sistema de transport públic deixa molt a desitjar i el nivell de vida és alt. L'alcohol té preus abusius i es compra a tendes especialitzades. No hi ha una arquitectura clara a seguir i et pots trobar un rascacel al costat d'unes casetes sense cap problema.Tant el Carles i jo coincidim que Barcelona és millor en molts aspectes. Però, tot i així ens agrada Toronto,la ciutat té el seu encant i la personalitat. La gent és molt amable, hi han grans parcs per tota la ciutat i es nota que, en general, la gent viu bé. La part més positiva de la ciutat és la seva multiculturalitat, el 49´9% de la població és immigrant (la segona ciutat del món amb l'índex d'immigració més elevat) i els percentatges d'origen ètnic no es queden curts, els canadencs "purs" estan en un 11% i ocupen el 3er lloc del rànquing. Si teniu curiositat podeu trobar més informació aquí.
Aquí tothom és benvingut, ningú et mira diferent ni et pregunta d'on véns. La gent és molt amable, oberta i molt tolerant. Venint del país que venim ens hem quedat meravellats i admirats de no veure racisme, tot i que lamentablement hi ha algun incident puntual. Ens encanta poder viure en una ciutat així! Puntualitzar també que hi han conflictes també i no tot és ideal, el tema dels pobles aborígens que tenen en reserves apartats totalment de la civulització, no està gens ben resolt, el tema és molt complex i dóna per una altre publicació. Un altre aspecte a tenir en compte és que no estem a Europa, i no sempre és fàcil poder viure i treballar a Canadà. Amb aquest temps ja hem conegut vàries persones amb problemes de visat, i és llavors que t'adones de com pot ser de complicat viure a l'estranger sent immigrant. Tot i així, com ja hem dit abans Canadà, en general, és un país d'acollida.
Cartell del transport públic a Toronto
Hi han dos grans tòpics de Canadà: la seva seguretat i que tens Seguretat Social. Hem de dir que, respecte a la Seguretat, ens sentim més segurs que a Barcelona. Com a anècdota hem de dir que en el nostre edifici trobem algunes portes obertes dels apartaments i coneixem un canadenc que no té claus de casa seva perquè sempre està oberta; tot i així, no creiem que sigui una pràctica habitual avui en dia deixar la casa oberta. En contra hem de dir que també hi ha hagut algun tiroteig, però en general, com ja hem dit, podem dir que ens sentim molt segurs i la gent és molt legal amb tot.
Si treballes has de tenir obligatòriament una assegurança mèdica privada i pagar-la de la teva butxaca, donat que el Sistema Sanitari no ho cobreix tot. No hi han metges privats, tothom passa pel mateix filtre i varis canadencs ens han comentat que van a l'estranger a operar-se perquè hi han cues llargues i no tens opció encara que tinguis els diners. Hem de dir al nostre favor que el Sistema Sanitari català està molt bé, t'adones viatjant, que ens queixem molt de vici i donant per fet que tot és gratuït. En aquest any hem tingut l'oportunitat de conèixer gent d'arreu del món que ha vingut a Canadà a buscar una oportunitat professional. Entre tota la gent que hem conegut, hi hem trobat una gran comunitat catalana i espanyola on, més o menys, estem tots en una situació similar, buscar la nostra oportunitat professional que ens ha sigut negada al nostre país d'origen. Cadascú amb la seva història personal diferent però amb un punt en comú, una oportunitat. Centrant-nos en la comunitat catalana i espanyola, nosaltres formem part de la nova onada d'immgrants després de 30 anys, és curiós que la generació que hi ha al mig de nosaltres ja és canadenca i els vincles amb la comunitat catalana els tenim amb els que van venir fa 30 anys.
Com ja sabeu, el Carles ja venia amb feina i jo no. Tot i que no és habitual, vaig tardar una setmana en trobar-ne. També és veritat que, com a tot arreu, hi han sectors més fàcils de trobar feina que d'altres. És molt important tenir experiència canadenca i tenir referències; com Estats Units, és bàsic ser voluntari per tal de poder tenir experiència, involucrar-se en la Comunitat i fer networking. Un altre aspecte a destacar que estem aprofitant molt és el fet de viure en una ciutat gran per poder anar a xerrades, tallers, cursos... l'oferta no s'acaba.
Vistes de Toronto des de la feina del Carles
Com hem dit al principi nosaltres som immigrants de 1a i tenim el luxe de poder viatjar i conèixer Canadà d'una manera més lúdica. Aquí en teniu una petitat representació del que hem fet:
Chicago
Montréal
BaseBall
Halloween
Thanks Giving Day
Ice Hockey
Frozen Salmon Trout Lake
Ice Festival Toronto
Hem jugat al Curling, l'esport canadenc per excel·lència
Tot just avui que comença la Primavera volem recordar el cap de setmana més fred que hem passat a Canadà i a la nostra vida! El Longweekend de Febrer vam arribar als -40ºC. Aquell cap de setmana, vam anar a un cottage amb uns amics, per aprofitar els 3 dies seguits de festa.
El cottage estava situat al nord-est de Toronto, amb vistes privilegiades al llavors congelat Salmon Trout Lake, a Brancfort.
És una destinació ideal tant per l'hivern com per l'estiu. Aquest tipus de cases rurals són molt típiques al Canadà, podem dir que ni ha milers, però la inmensa quantitat de llacs i boscos fa que quan hi ets et sentis un previligiat, perdut en el no res. Això potencia la sensació de contacte amb la natura i de desconexió. Realment és una activitat recomanable per aclarir idees i relaxar-se.
A més, la casa estava totalment equipada i acondicionada per a 8 persones, no ens va faltar de res. Des d'una cuina amb tots els electrodomèstics que podeu imaginar, fins a un jacuzzi exterior!! Tota una experiència disfrutar d´un massatge de bombolles envoltat de neu. Estant en el jacuzzi se'ns congelaven els cabells i les pestanyes i no podiem obrir els ulls.
Vam passar els dies tot parlant, jugant a jocs de taula, menjant, tocant la guitarra. Vam tenir la nostre propia busqueda del tresor, gracies a la introducció que ens van fer la Roser i l'Enric al mòn del Geocaching. I fins i tot una nit vam anar a caminar pel llac gelat i el cel era impressionant les estrelles que s'hi veien; ja podeu imaginar que amb les temperatures que estem parlant, vam estar molt poca estona gaudint de l'espectacle nocturn. Casi que podem dir que van ser unes mini colònies.
El següent vídeo és un resum del que vam fer aquell cap de setmana, esperem que us agradi!
A principis de febrer, quan vam anar a passejar pel gelat llac Ontario encara no sabíem el que ens que ens esperava, el febrer més fred dels últims 37 anys. Ara, a punt ja d'acabar el mes, arribar a -30ºC és habitual, el fred apreta i està sent tota una experiència. Estem completament segurs que quan arribem a 0 ºC (probablement al mes d'Abril) anirem ja de primavera.
Ara entenem la poca roba que portava la gent a l'Abril passat quan nosaltres vam arribar i no enteníem com anaven tant poc abrigats a -3ºC, és impressionant com ens acostumem al fred!
Potser perquè és el nostre primer hivern i tot és nou fa que ho estiguem portant molt bé, ja sabíem que l'hivern a Canadà és dur però també gràcies a tot l'equipament que portem: un bon abric, uns bons guants i calçat per la neu. On notem el fred és sobretot a la cara, et crema.
Però sobretot, que no falti l'humor, podríem estar pitjor, sinó mireu aquest link!
El següent vídeo és un resum de la nostra passejada al llac, esperem que us agradi:
Si us heu quedat amb ganes de més neu en aquest link podeu veure imatges de les Cataràtes del Niàgara congelades, impressionant!
Amb l'arribada del fred a Canadà arriba també la temporada de hockey sobre gel, l'esport nacional per excel·lència. La ciutat es torna boja per anar a veure els Toronto Maple Leaf (l'equip local) i les entrades, a part de caríssimes, són molt difícils d'aconseguir. A més, tots els nens juguen a hockey i també molts adults. Nosaltres no podíem ser menys.
Al tornar de les supervacances de Nadal, vam comprar-nos uns patins de gel per poder anar a patinar i a jugar a Hockey tota la temporada de neu. En tots els parcs de la ciutat hi han pistes de gel on pots anar a patinar de manera gratuita; fins i tot n'hi ha una al costat del llac que amb dj! També tens l'opció d'apuntar-te en algun curs per aprendre a patinar i/o jugar a hockey. Nosaltres, de moment, en tenim prou en anar a patinar o a jugar una estona el cap de setmana, ja veurem!
Per estrenar els patins vam quedar amb uns amics el diumenge al matí per fer un partit de hockey casolà, l'objectiu era passar-nos-ho bé! La veritat que vam riure molt i va ser més divertit que només patinar; això sí, vam acabar fets pols!
En la mateixa pista on estàvem, més tard van fer un partit improvitzat on tothom es pot afegir. Podeu fer-se una idea amb el següent vídeo:
Fins aviat!
No us perdeu el nostre pròxim post sobre el gelat llac Ontario!!
.jpg)
.jpg)
