A principis de setembre vam fer les nostres vacances de la manera més canadenca possible... fent una ruta amb canoa!
Vam decidir anar al Killarney Provincial Park, al nord de Toronto. Com ja hem comentat moltes vegades aquí tot està lluny (Canadà és el 2on país més gran del món), el viatge amb cotxe va ser d'unes 6 hores que no està gens malament.
Organitzar un viatge amb canoa requereix preparació en varis sentits.
Primer de tot saber la ruta i reservar lloc per dormir. Com als Estats Units, per anar a qualsevol parc de Canadà, has de pagar per a poder-hi accedir (per cada dia que hi ets, per persona i cotxe). Una vegada arribes al parc deixes el cotxe en el parquing, i has d'informar del color de la tenda i de les zones on has reservat per dormir; d'aquesta manera, ells saben en tot moment on ets. Cada matí hi ha un helicòpter controlant el parc.
Donat que són parcs inmensos i amb molts animals (ossos, llops, castors, esquirols, mussols, "mooses", etc.) l'entrada està molt controlada i has de seguir les normes del parc, com evidentment no deixar brossa (tampoc orgànica donat que alteres les cadenes alimentàries dels animals) o rentar amb sabó orgànic i a uns metres de l'aigua fent un forat per a que les bacteries el degradin. Un altre aspecte important és posar el menjar en un barril hermètic per a que els animals no el poguin agafar (i no menjar aprop de la tenda!), com també deixar la brossa lligada a dalt d'un arbre per la nit.
A nivell de logística has de tenir bosses impermeables on poder posar tot el que t'emportes, pensar bé el menjar i el pes (ja que ho hem de carregar tots els dies). El pes és important donat que no tots els llacs estan connectats i és fàcil que hagis de fer el que s'anomena un "portage", és a dir, caminar amb la canoa i totes les bosses fins al següent llac. Nosaltres vam escollir una ruta fàcil en aquest sentit.També has de prendre precaucions pels animals que viuen al parc. El parc Killarney és conegut també com "Bear country" (la terra dels óssos), però molts gent n'ha vist. Com també en altres zones de nord-Amèrica, venen unes campanes per a que et sentin de lluny (l'altre opció és fer soroll ) per a que marxin. Si us fixeu en el vídeo es veu una presa de castor que ens obliga a baixar de la canoa donat que ens talla el camí per una zona pantanosa. Una nit, mentres cuinavem, ens van aparèixer ratolins i gripaus! Un matí, quan ens vam llevar, teniem la tenda rodejada de pinyes, no erem ben rebuts pels esquirols! També vam sentir llops i mussols per la nit... com podeu veure no vam estar sols!
El paisatge, com podreu veure en el vídeo, és idílic i el cel és impressionant, sobretot a la nit on vam poder veure sense problema la Via Làctea.
Durant la ruta ens anàvem trobant altres canoes amb gent de totes les edats (i també gossos!), en la foto de l'esquerra era un pare i fill pescant.
Per a nosaltres, que som de secà, no ens deixa d'impressionar veure la quantitat d'aigua dolça que tenen en aquest país.
I finalment, aquí teniu un vídeo-resum del nostre viatge, esperem que us agradi!
