Vancouver Island!

Per fi actualitzem el blog amb la última part del nostre viatge a la cosa oest de Canadà!

Com ja us vam explicar, després de fer ruta per les Rocalloses i visitar Vancouver, vam començar la segona part del nostre viatge anant a Vancouver Island. Per a què us feu una idea, Vancouver Island és igual de gran que Catalunya i la vuitena illa més gran del món.

Des de Vancouver vam agafar un ferri de 3 hores fins a Nanaimo (ciutat que dóna nom als pastissos Nanaimo) i d'allà vam conduir fins a Tofino unes 3 hores més. 

Els dos primers dies vam estar en un càmping en una petita illa al costat de Tofino, on per accedir-hi, necessitàvem un agafar taxi aquàtic.

 
El càmping on vam estar, està regentat per natius (com a Canadà diuen, els First Nation), i va ser tota una experiència per a nosaltres. Amb la curiositat que ens va generar, vam investigar una mica i vam saber que aquest poblat de First Nations van ser els primers que van poder recuperar les terres que havien estat expropiades als seus avantpassats.

En aquesta petita illa, Cone Island, hi vam poder veure un cementiri Indi, i veure de primerà ma el contrast entre la vida occidental, on tot ha de ser ràpid i eficient, en contra de la calma i espiritualitat dels First Nation . Aquest tema donaria per un altre post!

Una cosa que van descobrir en aquest viatge és que Tofino és el poble per excel·lència de surf a Canadà. Aquesta zona té unes excel·lents condicions per a fer surf i és coneguda mundialment. Ja estant a les Rocalloses, uns canadencs que vam conèixer, ens van recomanar fer surf a Tofino. L'experiència va ser brutal tot i el nostre nivell inicial.

Un altre dels punts forts de la zona on estàvem és el parc natural Pacific Rim. El boscos caracteritzats per la presència d'arbres milenaris i gegants, poden arribar a superar l'alçada de la Torre Pisa d'Itàlia amb més de 50 metres d'alçada i superar els 6 metres de diàmetre. A més, aquests boscos són molt densos i humits.

La combinació de bosc i mar no ens va deixar de sorprendre. I recordant els First Nations que vivien en aquesta zona gràcies als tótems que anàvem trobant.




                            


Després de passar dos dies per la zona de Tofino, vam baixar fins a Ucluelet. Ucluelet, tot i ser igual de turístic, i també saturat d'escoles de surf, es respira un ambient mariner. En aquesta zona es nota que han viscut generacions de pescadors. Allí vam aprofitar per anar amb una petita barca amb un pescador per intentar veure balenes, un dels altres grans reclams turístics.  

Malauradament no en vam poder veure degut a la mala mar. Però, sí vam veure ossos rentadors salvatges (no molt exòtic per a nosaltres, ja que Toronto n'està ple!), foques i àguiles.

I a continuació us deixem amb el vídeo-resum de la nostra estada a Vancouver Island. Esperem que us agradi!

Un tomb per Vancouver!

En el nostre últim post us explicàvem el nostre viatge a les Rocky Mountains. Com ja us vam avançar, després de les Rocalloses, vam anar a Vancouver com a pas previ a Vancouver Island. Allí vam estar poquet, però suficient per gaudir de la ciutat amb bicicleta!

D'acord amb el nostre viatge, ens vam centrar en visitar la part més "salvatge" de la ciutat.

En el següent vídeo-resum veureu la ruta amb bicicleta que vam fer per la ciutat. Amb el temps ennuvolat, com caracteritza Vancouver, i sempre rodejant el Pacífic per disfrutar de l'olor a mar que tant trobem a faltar a Toronto. Ens hi companyeu?

Ens despedim fins el nostre següent post sobre Vancouver Island!

Salut!

Carles i Anna

Viatge a les Rocalloses!

Com molts ja sabeu, la nostra lluna de mel la vam passar traslladant-nos a viure a Toronto. Finalment, hem fet el nostre viatge particular per conèixer una miqueta més el nostre país d'acollida.

En el nostre viatge a la costa oest, no podia faltar una visita a  un dels llocs més icònics del Canadà, les Rocalloses! Després d’arribar a Vancouver, amb un vol de 5 hores, vam conduir 800 km per arribar  a Jasper National Park.  

Jasper, tot i ser menys conegut que Banff, és el parc nacional més gran del Canadà amb una extensió total de més de 10.000 km quadrats (una tercera part de tota Catalunya!). Allà, vam fer el primer tastet del viatge, llacs amb colors increïbles, canyons, rius, glaciars mil·lenaris, boscos plens de vida salvatge rodejats per centenars d'immenses muntanyes de 3000 metres d’alçada.

En tot el parc nacional està totalment prohibit donar menjar als animals. Fins i tot, totes les papereres que et trobes són "anti-ossos" per a que no puguin agafar menjar.

Aquesta gran serralada marca el caràcter i la personalitat de l'oest de Nord-Amèrica. Les Rocalloses et rodegen contínuament, allà on miris hi ha muntanyes, fins on s’acaba la vista. De nord a sud s’extén per gairebé 5.000 km.

Sorprèn, però, que mai tens la sensació d'estar tancat, és tan gran la immensitat d’aquest continent, que aquestes enormes piràmides naturals estan repartides deixant grans espais entre elles.  

A Jasper vam estar 4 dies, on vam fer servir per fer les excursions més emblemàtiques de la zona, deixant la més llarga per l’ultim dia, la muntanya Edith Cavell. L’excursió ens va portar al cim de la muntanya veïna, on tens la vista priviligiada del  glaciar Angel i on cada vegada que un tros de gel es desprén del glaciar, es sent un gran tro a força distància.

Finalment, per recuperar forces i  per despedir-nos de Jasper, vam anar a les aigües termals de Jasper (Miette Hot Springs). Hi han moltes instal·lacions d’aquest tipus repartides per les Rocalloses, i eren un important reclam turístic durant la primera meitat del segle 20. En concret, aquestes instal·lacions van començar un centenar d’anys enrere com una simple bassa que uns miners de la zona van muntar per relaxar els músculs els diumenges, i va anar evolucionant. Ara pertanyen al parc.

De cami a Banff, vam conduir per la Icefield Parckway, una de les carreteres més escèniques del món. Rodejat per paisatges, i glaciars contínuament.  Aquests 300km es fan eterns, ja que hi ha la necessitat de parar cada pocs km per gaudir dels paisatges.

I parlant de carreteres, aquestes normalment van paral·leles al les vies del tren, per on passen enormes combois, que poden arribar a fer 2 km de longitud, i estan estirats per 4 o 5 màquines. Curiosament, els trens formen part del paisatge, i són una part important de la història recent de les rocalloses. Ja que va ser la necessitat de connectar les dues costes del país que va impulsar l’exploració de les muntanyes que romanien desconegudes.  Avui en dia, passen contínuament mercaderies de l'Oest a l'Est, i al revés.  

A la zona de Banff, vam disfrutar de la desfilada pel dia Nacional de Canadà on és una gran festa patriòtica a tot el país. Especialment aquest dia, els canadencs (d'orígens molt diferents, com ja hem explicat en anteriors posts) mostren el seu orgull de formar part d'aquest país.

I com no podia faltar, vam anar a caminar al voltant del Llac Louise, el llac més popular de tot Canadà. Allí, vam comprovar que el seu color turquesa és totalment real. Tot i que no vam poder fer nit l'icònic i luxós hotel que està al peu del llac, sí que vam poder prendre una sopa i un cafè calent a una de les cases de tè que hi ha al costat del glaciars que alimenten el llac. I tot no ser luxós, ens va reanimar, ja que vam arribar a la caseta després de caminar muntanya amunt sota la pluja.

L’últim dia a les rocalloses el vam passar a Glacier Park, on vam fer un parell de rutes seguint antigues vies de tren, i ruïnes d’hotels.

I d’allà vam tornar a Vancouver per iniciar la segona part del nostre viatge en el que us parlarem en el nostre pròxim post!

De moment, ens acomiadem amb el vídeo-resum del nostre viatge a les Rocky Mountain, esperem que el disfruteu ;)

Vídeo Resum Hivern 2016

Oficialment s´ha acabat l'hivern però els que vivim a Canadà sabem que la Primavera arriba més tard i ens ho prenem amb calma. De fet, encara esperem alguns dies de fred i neu. Curiosament, els últims Sant Jordis ha nevat cada any a Toronto.

Les següents fotos són del diumenge passat. Durant aquesta setmana ha nevat més i ara mateix està nevant de nou...

 

 El mateix parc amb 2 hores de diferència.

 Campus St. George 

Tot i així, aquest hivern ha sigut molt irregular i no ha fet gaire fred pels estàndars canadencs. Puntualment vam arribar als -40, i curiosament el mateix cap de setmana que l'any passat, quan estavem també de cottage com aquest any.

En el següent vídeo-resum podeu fer-vos una idea del que hem fet els primers mesos de l'any. Esperem que us agradi!

2 anys a Toronto i 4 coses que hem après

Amb aquest equipatge carregat sobretot d'il·lusió, començavem, tot just fa dos anys, la nostra gran aventura. Tot per descobrir i tot per aprendre. El balanç és totalment positiu, tot i els inconvenients de viure lluny de casa. (Amb això no diem que tot sigui fantàstic a Nord-Amèrica, però això ja seria un altre post)

En aquest post, volem explicar-vos les 4 coses que hem après i ens agraden més de Toronto. 

1. La diversitat cultural i la tolerància. Sense cap mena de dubte aquest és l'aspecte més positiu que destaquem de la nostra estada a Toronto. Sense saber-ho, vam aterrar a una de les ciutats més multiculturals del món. Aquesta riquesa cultural es viu molt positivament entre els torontonians, i de la qual n'estan molt orgullosos. Vivim el nostre dia a dia molt contents de la gran tolerància que hi ha, malauradament no hi estàvem gaire habituats. No ens cansarem de dir que Toronto és un bon lloc per ser a immigrant. 
   
2. Natura a la ciutat. Aquesta barreja de ciutat amb rascacels i natura al mateix temps, fa que et puguis escapar fàcilment de l'urbe sense necessitat de marxar de la ciutat. Ens encanta poder anar a caminar, amb bicicleta o a córrer a plena natura en només 10' de la nostra casa en ple Downtown. 
   
   
   
   
3. Les distàncies. Un dels avantatges de viure lluny de casa és poder viatjar. Nosaltres vam arribar amb moltes ganes de viatjar i conèixer, com a mínim, Nord-Amèrica. Aviat, però, et dones compte que tot està molt lluny i que l'avió és molt més car que a Europa (ni les distàncies ni la densitat és la mateixa). Per exemple Ontario, la nostra regió, és el doble de gran que Espanya. Un dels aspectes que ens ha costat més d'adaptar-nos és ser conscients de les distàncies, estem molt ben acostumats a Europa. Gairebé hi ha la mateixa distància de Toronto-Vancouver que de Toronto-Barcelona! 
   
4. Disfrutar de l'hivern. Un dels consells que reps dels torontonians és que surtis cada dia de casa encara que faci fred. Per a nosaltres, ja s'ha convertit en un ritual anar a jugar a Hockey els diumenges d'hivern. La veritat que, tot i el fred, ens ho passem molt bé i ho disfrutem.  El següent vídeo és un petit recull d'aquesta temporada. (Cortesia de Readmarcopolo)