Chicago, l'origen dels gratacels

Ja fa gairebé un mes que vam anar uns dies a Chicago a visitar uns amics. Tots aquests dies vam estar a casa d'ells. En David i la Nieves, que ens van acollir amb els braços oberts, fa més de 7 anys que hi viuen i ens van poder explicar moltes coses sobre la vida a Chicago. No cal dir que amb aquests amfitrions vam poder aprofitar al màxim la nostra estada a la ciutat.

Per al Carles era la seva tercera vegada que hi anava, per a mi la primera. Chicago enamora a l'instant, tant si és la teva primera vegada com si no. És aquí on es van construïr els primers rascacels, i impressiona només de pensar que va ser als anys 20. Pels amants dels rascacels i la arquitectura la ciutat és de visita obligada; cada rascacel és unic i té la seva particular història. Nosaltres vam fer una ruta arquitectònica de 75' amb vaixell i vam al·lucinar de totes les històries i peculiaritats de cada edifici, no n'hi ha cap d'igual!Per ejemple, un dels gratacels més alts dels anys 20 està inspirat amb la Giralda de Sevilla, el Wrigley Building. L'edifici de la Òpera va ser construït com a regal d'un marit enfadat amb l'Òpera de Nova York per la negativa que hi cantés la seva dona; i que a més a més, l'edifici està d'esquenes a la ciutat NYC. La Tribune Tower, el gratacel gòtic per excel·lència, recull a la seva façana quantitat de fragments arquitectònics del món, com per exemple: un tros de muralla Xina, del Tah Mahal de la Índia, del Partenó de Grècia, d'una de les piràmides d'Egipte, de la Notre Dame de París, etc. Tots els arquitectes de prestigi tenen el seu rascacel a Chicago i per tal que destaqui s'ha anat creant una dura competició.  

Molt recomanable pujar al bar que hi ha a la planta 96 de la torre John Hancock, un dels gratacels mes emblemàtics del Skyline de Chicago, això si, no espereu pagar un preu popular per la cervesa, ni tampoc el millor servei del món.  

I a part de l'espectacle arquitectònic, tenim el Millenium Park. El parc més famós de la ciutat on es concentren els actes públics durant l'estiu, on es pot disfrutar d'obres de taetre , o refrescar-te a la Crown Fountain o contemplar el deformat reflexe de la ciutat al Cloud Gate o com li diuen alguns, the Bean (la mongeta). 

A tot això encara se li ha de sumar que és la ciutat de la màfia d'Alcapone (vam anar a escoltar jazz al Green Mill, el bar que freqüentava!),  l'immens llac Michigan que sembla un mar, la constant presència d'art pel carrer, els característics metros per damunt de la ciutat... en resum, una ciutat amb molta personalitat. 

Aquí teniu unes fotografies del viatge! Esperem que us agradin :-)

Si no veieu les fotografies obriu aquest link