1 any a Toronto, la nostra visió com a immigrants

L'1 d'Abril va fer un any que vam arribar a Toronto. Tot i que vam arribar junts, el Carles porta un any vivint a la ciutat i jo 4 mesos menys. Sens dubte, un any molt intens que compta per molts. Aprenent, valorant, coneixent i descobrint cada instant amb la intensitat de viure a l'estranger. 

Nosaltres som immigrants de primera, vam decidir viure a l'estranger perquè els dos tinguéssim una oportunitat professional de treballar del que hem estudiat: Ciència i Educació. Com diu el Carles ens van "convidar" a marxar, no "obligar". Nosaltres vam decidir no renunciar a la nostra vida professional i emprendre el nostre particular "Somni Americà", i de moment hem aconseguit el que a Barcelona era impensable, treballar els dos del que hem estudiat. Tot i ser decisió nostra, no és fàcil, també hem fet renúncies molt importants, com tenir aprop a la família i els amics. Tot i així, hem de dir que des del minut 0 hem tingut el suport incondicional de cadascún d'ells i això dóna sentit a la nostra decisió. 

La samarreta que ens van regalar els Pedagogs&Co

Aquest any ens ha servit per començar a conèixer Canadà i la seva cultura, la gran desconeguda de Nord-Amèrica. Donat que no volem generalitzar, tinguem present que Canadà és el segon país més gran del món, ens centrarem en Toronto, i us avancem que ens ha sorprès gratament. 

Abans de res tinguem present que Toronto, amb gairebé 3 milions d'habitants, és la capital financera de Canadà. La ciutat ha crescut molt en els últims anys i, igual que nosaltres, ha vingut molta gent a buscar-se la vida.

Part de Toronto des de Toronto Island

Toronto no és una ciutat especialment bonica. El sistema de transport públic deixa molt a desitjar i el nivell de vida és alt. L'alcohol té preus abusius i es compra a tendes especialitzades. No hi ha una arquitectura clara a seguir i et pots trobar un rascacel al costat d'unes casetes sense cap problema. Tant el Carles i jo coincidim que Barcelona és millor en molts aspectes. Però, tot i així ens agrada Toronto, la ciutat té el seu encant i la personalitat. La gent és molt amable, hi han grans parcs per tota la ciutat i es nota que, en general, la gent viu bé.


La part més positiva de la ciutat és la seva multiculturalitat, el 49´9% de la població és immigrant  (la segona ciutat del món amb l'índex d'immigració més elevat) i els percentatges d'origen ètnic no es queden curts, els canadencs "purs" estan en un 11% i ocupen el 3er lloc del rànquing. Si teniu curiositat podeu trobar més informació aquí. 

Aquí tothom és benvingut, ningú et mira diferent ni et pregunta d'on véns. La gent és molt amable, oberta i molt tolerant. Venint del país que venim ens hem quedat meravellats i admirats de no veure racisme, tot i que lamentablement hi ha algun incident puntual. Ens encanta poder viure en una ciutat així! 
Puntualitzar també que hi han conflictes també i no tot és ideal, el tema dels pobles aborígens que tenen en reserves apartats totalment de la civulització, no està gens ben resolt, el tema és molt complex i dóna per una altre publicació.

Un altre aspecte a tenir en compte és que no estem a Europa, i no sempre és fàcil poder viure i treballar a Canadà. Amb aquest temps ja hem conegut vàries persones amb problemes de visat, i és llavors que t'adones de com pot ser de complicat viure a l'estranger sent immigrant.  Tot i així, com ja hem dit abans Canadà, en general, és un país d'acollida.

Cartell del transport públic a Toronto

Hi han dos grans tòpics de Canadà: la seva seguretat i que tens Seguretat Social. 
Hem de dir que, respecte a la Seguretat, ens sentim més segurs que a Barcelona. Com a anècdota hem de dir que en el nostre edifici trobem algunes portes obertes dels apartaments i coneixem un canadenc que no té claus de casa seva perquè sempre està oberta; tot i així, no creiem que sigui una pràctica habitual avui en dia deixar la casa oberta. En contra hem de dir que també hi ha hagut algun tiroteig, però en general, com ja hem dit, podem dir que ens sentim molt segurs i la gent és molt legal amb tot. 


Si treballes has de tenir obligatòriament una assegurança mèdica privada i pagar-la de la teva butxaca, donat que el Sistema Sanitari no ho cobreix tot. No hi han metges privats, tothom passa pel mateix filtre i varis canadencs ens han comentat que van a l'estranger a operar-se perquè hi han cues llargues i no tens opció encara que tinguis els diners. 
Hem de dir al nostre favor que el Sistema Sanitari català està molt bé, t'adones viatjant, que ens queixem molt de vici i donant per fet que tot és gratuït.

En aquest any hem tingut l'oportunitat de conèixer gent d'arreu del món que ha vingut a Canadà a buscar una oportunitat professional. Entre tota la gent que hem conegut, hi hem trobat una gran comunitat catalana i espanyola on, més o menys, estem tots en una situació similar, buscar la nostra oportunitat professional que ens ha sigut negada al nostre país d'origen. Cadascú amb la seva història personal diferent però amb un punt en comú, una oportunitat. Centrant-nos en la comunitat catalana i espanyola, nosaltres formem part de la nova onada d'immgrants després de 30 anys, és curiós que la generació que hi ha al mig de nosaltres ja és canadenca i els vincles amb la comunitat catalana els tenim amb els que van venir fa 30 anys. 

Com ja sabeu, el Carles ja venia amb feina i jo no. Tot i que no és habitual, vaig tardar una setmana en trobar-ne. També és veritat que, com a tot arreu, hi han sectors més fàcils de trobar feina que d'altres. És molt important tenir experiència canadenca i tenir referències; com Estats Units, és bàsic ser voluntari per tal de poder tenir experiència, involucrar-se en la Comunitat i fer networking. Un altre aspecte a destacar que estem aprofitant molt és el fet de viure en una ciutat gran per poder anar a xerrades, tallers, cursos... l'oferta no s'acaba.

Vistes de Toronto des de la feina del Carles

Com hem dit al principi nosaltres som immigrants de 1a i tenim el luxe de poder viatjar i conèixer Canadà d'una manera més lúdica. Aquí en teniu una petitat representació del que hem fet:

Chicago

Montréal

BaseBall

Halloween

Thanks Giving Day

Ice Hockey

Frozen Salmon Trout Lake

Ice Festival Toronto

Hem jugat al Curling, l'esport canadenc per excel·lència